Estat de conservació

Äguilas de bonelli

 

Estat a escala mundial

La presència de l’àguila cuabarrada se dóna irregularment des del nord-oest d’Àfrica i l’est de la península Ibèrica fins a l’Orient mitjà travessant la conca Mediterrània. També està present en el sud-oest d’Àsia, incloent-hi Aràbia, l’Afganistan, el Pakistan i l’Índia, i del nord de la Indoxina al sud de la Xina (Del Hoyo et al., 1994). Tot i que la població d’aquesta espècie sembla que ha disminuït els darrers anys, no es considera que estigui globalment amenaçada a causa que no s’estima que aquest descens poblacional sigui prou ràpid (BirdLife International, 2009).

 

Estat de l’espècie a escala europea

A Europa, l’àguila cuabarrada està considerada una espècie amenaçada per la seva petita població (entre 920 i 1.100 parelles), la qual, a més, va patir un gran descens en gairebé tota l’àrea de distribució entre 1970 i 1990. Encara que algunes poblacions es van mantenir estables en els anys noranta (Grècia, Portugal o Xipre), va continuar disminuint a Espanya, el seu principal bastió, a una taxa superior al 20%, i també a França, Itàlia i Turquia (BirdLife International, 2004).

Encara que Espanya acull al voltant del 65% de la població europea, la resta es distribueix de manera irregular a la conca Mediterrània. Altres països de la Unió Europea que presenten poblacions reproductores són França, Grècia, Itàlia i Portugal.

Es creu que la tendència a la baixa de la població europea d’àguila cuabarrada està basada en factors diferents, com són la persecució directa, l’electrocució en esteses elèctriques, la pertorbació en els llocs de nidificació i la pèrdua i el deteriorament de pastures, prats secs i altres hàbitats on els juvenils es dispersen.

 

Estat a Espanya

Tot i que Espanya és un dels països d’Europa on l’àguila cuabarrada està més present, és una de les espècies de rapinyaire l’estat de conservació de la qual presenta una variació més gran entre les regions espanyoles. Hi ha una bona densitat al sud i l’est de la península Ibèrica, però es va extingir a les Illes Balears i és molt escassa en altres regions, com Madrid, Àlaba i Navarra. En aquestes tres regions concretes, s’ha decidit dur a terme iniciatives de recuperació de l’espècie (enfortiment o restabliment), entre les quals s’inclou aquest projecte.

Espanya acull entre 733 i 768 parelles d’àguila cuabarrada, presents en densitats més altes fonamentalment a les muntanyes costaneres de la Mediterrània, que s’estenen irregularment cap a l’interior de la Península, on és menys freqüent, excepte a Extremadura.

El fet de no disposar d’una informació històrica vàlida no permet establir una tendència general rigorosa, però s’estima que la població actual és un 35 % més baixa que la de finals de la dècada de 1970. Aquest dramàtic descens va ser més gran en les poblacions del nord (a la regió de Castella i Lleó, per exemple, va ser del 55 %). Les úniques poblacions aparentment estables són Andalusia i Extremadura (Real, 2004). Si la tendència negativa continua en l’àrea de distribució septentrional (al nord d’Aragó, Navarra, País Basc, Castella i Lleó, Madrid i nord-oest de Castella-la Manxa), l’espècie s’hi podria extingir. D’altra banda, a Andalusia i Extremadura, amb poblacions considerables i alts paràmetres de reproducció, representen l’esperança per al futur de l’espècie a la península Ibèrica.

La disminució de l’àguila cuabarrada contrasta amb l’estabilitat durant aquest mateix període d’altres àguiles presents al país, com és el cas de l’àguila imperial ibèrica (Aquila adalberti) o l’àguila reial (Aquila chrysaetos).

Per això, el projecte se centrarà en la recuperació o el reforçament de la població de l’àguila cuabarrada en quatre regions concretes: Mallorca, Navarra, Àlaba i Madrid. A continuació es detalla com ha estat la regressió de la població de l’àguila cuabarrada en aquestes regions.

A Mallorca, l’espècie es va extingir cap a 1970, víctima de la intensa persecució directa ocorreguda a tot Europa contra les rapinyaires. S’estima que hi podria haver hagut una població reproductora d’unes deus parelles, tot i que les dades concretes dels territoris ocupats són molt escasses.

A Navarra, en la dècada dels setanta s’estimava que hi havia entre dotze i catorze parelles, si bé només hi ha dades comprovades de reproducció de vuit parelles en antics territoris, que a principis dels anys noranta es van reduir fins a tres únics territoris, dels quals en els darrers anys només se n’ocupa un. Es fixa així un declivi superior al 75 % en una mica menys de tres generacions. A principis d’aquest segle es va produir un intent de nidificació en un nou territori en una àrea que s’ha confirmat a posteriori com una zona important en la dispersió d’individus preadults. No obstant això, l’espècie no ha arribat a criar en aquesta nova zona.

Els principals factors que van portar al brusc descens poblacional de la dècada 1984-1994 van ser la mort per electrocució o col·lisió i la persecució directa, units a problemes derivats de l’estocasticitat demogràfica i l’aïllament poblacional. A partir de 1991 es comencen a prendre mesures potents de conservació d’aquesta espècie (vegeu els esforços previs de conservació), com ara l’aprovació de legislació per protegir l’espècie i els seus hàbitats, la correcció d’esteses elèctriques o mesures per disminuir la persecució directa i altres molèsties.

A la província de Madrid hi ha referències de reproducció d’àguila cuabarrada a quinze localitats diferents entre 1974 i 2005. Només en deu d’aquestes hi ha dades assegurades de reproducció en el període 1985-2005. Les dues parelles actuals, que es mantenen en el mateix territori des del començament de la dècada de 1990, com a mínim, només representen el 20 % de les parelles conegudes amb registres segurs a la regió, de manera que el declivi constatat és del 80 % en els darrer quinze o vint anys. Les principals causes de desaparició de l’àguila van estar relacionades amb la persecució directa i amb incidents en línies elèctriques. Actualment, les tensions en els sectors cinegètic i colombaire s’han relaxat i s’han corregit les línies elèctriques a tota la zona.

A Àlaba en l’actualitat tan sols hi ha una parella reproductora (l’única del País Basc), que viu també a la regió veïna de Burgos (Castella i Lleó). La població de les zones objecte del projecte constitueix el límit septentrional de l’àrea de distribució de l’espècie a la península Ibèrica. Les principals causes de la desaparició a Àlaba s’atribueixen a la pèrdua de l’hàbitat i a les molèsties i la mortalitat per causes humanes.

D’altra banda, a Andalusia la població s’ha mantingut estable durant la darrera dècada, amb una població actual estimada de 354 parelles (pràcticament la meitat de la població espanyola), localitzada majoritàriament en les serralades Bètiques, excepte una petita proporció, que està assentada a Sierra Morena.

Andalusia, juntament amb Múrcia, forma una unitat poblacional que, a més de tenir el contingent geogràfic més alt de tot Espanya, presenta també els valors reproductius més alts. Això reforça la importància d’aquesta regió ja que la fa el centre de dispersió de l’àguila cuabarrada a Espanya (refugi per la seva grandària poblacional i productora d’individus pels elevats paràmetres reproductius en temporades determinades).

Per això, es faran servir polls d’aquesta població, que complementin els criats en captivitat i les aus recuperades, per afavorir les poblacions en les zones receptores objectiu del projecte.

Àguiles cuabarrada alliberades a la comunitat de Madrid

Share

Fullet del projecte

folleto informativo bonelli ico cat

Photo News

lifebonelli newsletter cat