S’ha elaborat un mapa del risc d’electrocució de les àguiles cuabarrades a Mallorca, i s’ha encomanat a l’empresa Elecnor una primera fase de correccions .

L’electrocució és la primera causa de mort no natural per a molts rapinyaires, entre els quals l’àguila cuabarrada, que el Govern de les Illes Balears reintrodueix a Mallorca amb el suport del projecte europeu Life Bonelli. Aquest projecte d’àmbit supraautonòmic, l’executen a Mallorca el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i la Fundació Natura Parc, amb la coordinació de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.
 
Dins el marc del Life Bonelli, el 2014 el COFIB va elaborar un mapa de risc d’electrocució de l’àguila cuabarrada molt precís gràcies al fet que els exemplars alliberats se sotmeten a un seguiment via satèl·lit o telefonia mòbil que permet saber on es posen.
 
Així, s’han pogut triar quines esteses elèctriques de l’illa representen un risc més alt, i s’ha encomanat a l’empresa Elecnor una primera fase de correccions, que es durà a terme fins al juny de 2016. Les actuacions s’executaran concretament a les línies Granada, Blava, Vallgornera, Comú, Enderrocat i Campos, a la comarca del Migjorn.
 
Amb aquestes actuacions el projecte Life Bonelli no només beneficia l’àguila cuabarrada, sinó també altres especies protegides, com el milà o l’àguila calçada.
 
A més, el Govern de les Illes Balears, gràcies al conveni Avilínea que té amb Endesa des de l’any 2000, també contribueix de manera molt important a minimitzar el risc d’electrocucions de l’àguila cuabarrada. Ha intervingut a zones prioritàries, com al voltants del niu establert a la serra de Tramuntana, les zones d’alliberació o les zones de dispersió juvenil, on s’han produït morts per electrocució.
 
El Govern de les Illes Balears va començar el 2011 el Pla de Reintroducció de l’Àguila Cuabarrada a Mallorca. Fins ara se n’han alliberat trenta exemplars, dels quals se n’han electrocutat sis i en sobreviuen dinou, i n’han nascut dos de la primera parella reproductora que s’establí el 2014. Aquestes aus, que es mouen pràcticament per tota l’illa, són supervisades contínuament amb sistemes de seguiment per satèl·lit o telefonia mòbil.
 
Col·laboren al Pla de Reintroducció les comunitats autònomes d’Andalusia, Catalunya, País Valencià i Castella-La Manxa; el centre GREFA, a Madrid, i dos centres de cria de França, que cedeixen els exemplars per alliberar. Cal destacar també la col·laboració de Red Eléctrica de España, Endesa i Vinyes Mortitx.

Tweet

Share