Aquesta acció complirà amb les condicions que el programa LIFE i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) defineixen per a les accions de reintroducció d’espècies.
L’objectiu d’aquesta acció és la cria en captivitat de polls d’àguila cuabarrada per a la reintroducció i el reforçament poblacional a les ZEPA designades de Madrid, Àlaba, Navarra i Mallorca. Aquests polls s’han d’obtenir per mitjà de la producció d’exemplars en els centres de cria de GREFA i LPO (producció per mètodes naturals o amb tècniques d’inseminació) o bé a partir del desniuament de polls de les poblacions de l’àguila cuabarrada a Andalusia, si és tècnicament i jurídicament factible.
Els centres de cria per a aus de GREFA i LPO han d’implementar els mètodes i les tècniques de reproducció en captivitat d’aquesta espècie. Alhora han d’establir un protocol que permeti obtenir la màxima producció i supervivència de joves, i estandarditzar una metodologia aplicable a tots els centres de cria de l’espècie a partir de l’obtenció de dades rigoroses sobre el comportament dels exemplars de l’estoc reproductor i el desenvolupament correcte dels ous i els polls. Per a això, s’ha d’executar un pla d’acció que se centri en aquests objectius.
Tots els polls han de romandre durant uns dies en les instal·lacions de GREFA, on han de ser alimentats, cuidats i sotmesos a anàlisis clíniques per conèixer-ne l’estat sanitari abans d’alliberar-los. A més, s’ha de tenir en compte l’estat parasitari de cadascun per evitar la transmissió de patògens. Quan arriben a l’edat suficient, GREFA s’ha d’encarregar de gestionar-ne el trasllat als punts d’alliberament de Mallorca, Navarra, Àlaba o Madrid.
Així mateix, aquesta acció també comprèn la videovigilància de les parelles reproductores, amb la finalitat d’establir una cronologia general que permeti respondre a les necessitats de l’estoc reproductor d’una manera eficaç. Aquesta vigilància permet també que les primeres còpules, la posta del ous i la cura dels polls es facin sota un control rigorós.
Una vegada aquests polls arriben a l’edat suficient, GREFA s’encarregarà de gestionar el tresllat de cada un d’aquests exemplars als punts d’alliberament a Mallorca, Navarra, Àlaba i Madrid.
Així mateix, aquesta acció també comprèn la videovigilància de les parelles reproductores, amb la finalitat d’establir una cronologia general que permeti respondre a les necessitats de l’estoc reproductor d’una manera eficaç. Aquesta vigilància permet també que les primeres còpules, la posta del ous i la cura dels polls es facin sota un control rigorós.
Per contribuir a la reintroducció de l’espècie, se duran a terme accions de recuperació d’aus ferides, que s’alliberaran només a les ZEPA de Mallorca, ja que tenen una tendència molt elevada, per filopàtria, a tornar al seu lloc de naixement, i és molt probable que si una àguila tornés al lloc de naixement després de dos mesos de recuperació, qualsevol nova parella que s’hi hagués establert l’agrediria per expulsar-la. A Mallorca hi ha la barrera natural de l’aigua, que limita els desplaçaments i impedeix que les aus alliberades tornin a un lloc de naixement extern a l’illa.
La recuperació de les aus ferides ha de tenir lloc principalment en els centres de recuperació d’espècies amenaçades (CREA) d’Andalusia i també en el centre de recuperació de GREFA. Estadísticament s’obtenen entre un i dos exemplars recuperables a l’any, que es podrien reintroduir a Mallorca.
El protocol a l’hospital consisteix en una revisió inicial en el moment de l’ingrés (extracció de mostres per a les proves analítiques, hematològiques, bioquímiques, parasitològiques, etc.) i l’estada a les instal·lacions de l’hospital durant el tractament, sota la vigilància del personal veterinari del centre durant les 24 hores del dia.
Una vegada l’exemplar acaba el tractament, se’l trasllada a les instal·lacions de rehabilitació, on s’alimenta i treballa la musculatura. Seguidament s’ubica en una instal·lació de socialització, on es fa un seguiment de les interaccions entre les àguiles, i finalment, a l’edat subadulta o adulta, s’allibera en algun dels punts designats de les ZEPA de Mallorca.
Les aus que després de recuperar-se són incapaces de manejar-se en el medi natural s’empren per a la cria en captivitat o com a mare o pare adoptius per criar polls d’altres parelles o de nius naturals.
L’objectiu d’aquesta acció és la reintroducció de l’àguila cuabarrada (ja siguin polls, immadurs o subadults) per recuperar l’espècie a l’illa de Mallorca. Ateses les possibilitats que ofereix Mallorca per a l’alliberament d’aus ferides recuperades mitjançant l’acció C.4.2. (perquè és un territori envoltat d’aigua), la prioritat és alliberar aquestes aus immadures o subadultes mitjançant una gàbia d’alliberament.
Per això es compta amb la col·laboració de les comunitat autònomes amb entrades de l’espècie a centres de recuperació; és a dir, Andalusia, Extremadura, València, Castella-La Manxa, etc.
Si els centres no proveeixen d’un nombre suficient d’animals, s’utilitza la tècnica de l’alliberament assistit amb polls nascuts en captivitat o, si n’és el cas, amb aus rescatades de nius amb produccions altes, sempre que es garanteixi científicament que la retirada d’aquests polls té una incidència nul·la en la dinàmica demogràfica de la població. Per garantir aquesta nul·la incidència, un equip científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) n’ha de fer l’avaluació.
El 2015, partint dels resultats de les alliberacions anteriors, s’ha d’analitzar el ritme d’alliberaments fins al final del programa, i reduir progressivament la quantitat d’aus introduïdes segons la productivitat de la població establerta a l’illa.
Els polls s’han d’alliberar a zones NATURA 2000 dels sectors meridional i central de la serra de Tramuntana i de la península de Llevant. En el mes de juny, com a mínim deu dies abans que comencin a volar, s’han d’ubicar en un niu artificial amb seguretat antipredadors, metàl·lic i desmuntable, on se’ls ha de proveir d’alimentació durant un període de vuit setmanes, primer amb preses mortes i posteriorment amb preses vives, per facilitar-los l’autoaprenentatge i un bon estat físic per a la fase de dispersió.
L’alliberament dels adults ha de ser per parelles, sempre que sigui possible, proveïdes d’anelles oficials i sistemes de radioseguiment i telemetria. En el moment de l’any en què les aus estiguin disponibles (han d’estar en captivitat el mínim període possible) s’han d’introduir durant un mínim de set dies en una gàbia tancada de 150 m3. L’alimentació s’ha d’efectuar en l’horari més favorable, mitjançant un sistema que eviti que les aus vegin el cuidador, per evitar conductes no naturals.
El reforçament de la població d’àguiles cuabarrada a Navarra, Madrid i Àlaba s’ha d’efectuar amb el mètode d’alliberament assistit, o criança campestre, per a l’alliberament dels polls (obtinguts de l’acció C.4.1.), amb una gàbia d’aclimatació, quan sigui necessari.
El reforçament amb polls ha de tenir lloc a Madrid, a la ZEC Cuencas de los Ríos Alberche y Cofio (ES3110007); a Navarra, a l’àrea de Caparreta (ES0000151), o a Àlaba, preferentment en algun lloc, pendent de determinar, a les ZEPA Sierras Meridionales de Álaba (ES000246) o Valderejo-Sierra de Árcena (ES0000245), on hi ha tres territoris que les àguiles cuabarrada han abandonat fa poc. Els llocs concrets per a l’alliberament assistit s’obtenen com a resultat de l’acció A.1. d’aquest projecte.
Els polls, de 40-50 dies, entre maig i juny segons la data de naixement, s’han d’instal·lar en una plataforma construïda amb la finalitat d’alliberar-los, inaccessible a predadors, preferentment amb una orientació nord o nord-est per evitar la incidència del sol i la insolació dels polls sense la protecció dels adults. Durant el període d’estada en el ‘niu’, els guardes de Medi Ambient o els tècnics del LIFE han d’alimentar els polls de manera que les àguiles no els vegin, a fi d’evitar que tinguin contacte amb els humans tant com sigui possible. Inicialment els han de subministrar preses petites, mortes i preparades (guàtleres) i després preses més grosses (coloms i conills), amb ploma i amb pell. Durant l’estada en el niu els polls han d’estar permanentment vigilats a distància, amb la intenció de poder intervenir en cas que sigui necessari.
Una vegada que els polls hagin volat, amb 65-70 dies, se’ls ha de començar a subministrar aliments en algun relleix proper i lliure de vegetació que els permeti aterrar i enlairar-se. Durant les dues primeres setmanes de vol, en la plataforma i en alguns llocs propers al niu. La ubicació dels punts d’alimentació ha de variar segons l’ús que en facin els polls i anar-se allunyant a mesura que augmenti la facilitat i l’habilitat de vol.
Els polls, a partir del mes de vol i segons l’habilitat que tinguin, s’han de començar a alimentar amb preses vives (guàtleres i coloms), de manera que puguin anar millorant l’aptituds per capturar i matar les preses. Així que el polls vagin ampliant l’ús de l’espai, el radioseguiment ens indicarà la distància adequada i els llocs òptims per alimentar-se. Quan es comprovi que els polls són capaços de capturar preses lliures, s’han de reduir gradualment les preses vives, amb la finalitat de fomentar-los les habilitats cinegètiques. L’alimentació suplementària no s’ha de suspendre definitivament fins que es comprovi, per ràdioseguiment per satèl·lit, que els polls han abandonat definitivament el territori i han començat el procés de dispersió.
Les regions de Navarra, Madrid, Àlaba i Mallorca no disposen d’una població reproductora suficient ni amb la diversitat genètica adequada per garantir la supervivència i la continuïtat d’aquesta espècie. Per això, sense accions concretes de conservació el destí d’aquesta espècie a aquestes zones és l’extinció.
La tècnica de l’alliberament assistit presenta molt bones perspectives per aconseguir el reforçament d’aquestes poblacions (acció C.4.4.). Alhora, per a aquesta tècnica és necessària la cria de polls en captivitat.
D’altra banda, l’alliberament d’exemplars adults, que són territorials i han perdut l’empenta natural de divagar, pot augmentar sensiblement les probabilitats de supervivència dels exemplars i disminuir el temps d’obtenció de parelles nidificants. Per això, es du a terme una acció de recuperació d’aus ferides com a contribució al reforçament poblacional de l’espècie a Mallorca.