Augment del fons de progenitors d’àguila cuabarrada i de la producció de joves

Augment del fons de progenitors d’àguila cuabarrada i de la producció de joves

Detalls
Creat el 20 Novembre 2013
Vist: 786

Ejemplar de águila perdicera destinado a la cría en cautividad

Per a la reintroducció de l’àguila cuabarrada cal disposar de polls suficients. En el cas d’una espècie com aquesta, en el qual la població natural es caracteritza per ser relativament escassa, la posada en pràctica d’un programa de reintroducció requereix recursos provinents de la cria en captivitat.

 

Actualment hi ha diferents programes de reproducció a Europa i a l’Orient Mitjà. Dins del projecte es planteja posar en marxa una coordinació entre els agents implicats que permeti elaborar un cens precís de tots els programes de reproducció en captivitat per posar-los en comú i aconseguir beneficis procedents d’intercanvis d’experiències i mitjans.

Aquesta coordinació ha de permetre també reforçar el grup d’experts sobre la reproducció de l’àguila cuabarrada, la Mobilització Internacional per al Suport als Programes Europeus de Reforçament de l’Àguila Cuabarrada (IMRBE, per les seves sigles en anglès), que es va constituir el desembre de 2010 en el si d’un seminari europeu organitzat per la LPO a França.

Així mateix, aquesta cooperació ha de permetre als gestors dels programes de reintroducció beneficiar-se de l’experiència dels especialistes d’aquest grup d’experts i generar reflexions sobre els exemplars produïts en captivitat. Dins d’aquesta acció, la LPO elaborarà una enquesta detallada en forma de qüestionari amb l’objectiu de conèixer l’estat dels programes de reproducció en captivitat i la borsa de parelles reproductores disponibles.

L’enquesta també persegueix l’objectiu de conèixer al detall la reproducció en captivitat de l’àguila cuabarrada, amb preguntes com ara:

  • Les aus, a quina edat es consideren madures? Es poden destacar factors que influeixen sobre l’edat de maduració?
  • Hi ha factors que regeixen la creació una relació estable entre companys per a l’establiment d’una parella?
  • La unió entre la parella, és indispensable per a les còpules naturals?

Perquè l’estudi proporcioni resultats significatius i vàlids, se tindran en compte totes les aus dels centres de cria en captivitat destinades a la reproducció.

Aquesta investigació també haurà de distingir entre les diverses tècniques de cria emprades i disposar d’informació sobre el ventall de progenitors i el fenotip de les aus disponibles. En aquest sentit, és essencial que en els programes de cria en captivitat participin només individus de poblacions genèticament similars.

 

Raons per les quals aquesta acció és necessària

La viabilitat dels programes de reforçament poblacional de la població de l’àguila cuabarrada es basa en la creació i l’existència d’un ventall de progenitors i en la productivitat dels centres de cria en captivitat. Per això és important conèixer els centres que hi ha i les tècniques de cria que empren.

Aquesta acció està adreçada a coordinar els centres de reproducció en captivitat d’àguiles cuabarrada per posar en comú les seves competències i afavorir la producció d’aus en captivitat amb la finalitat de determinar la disponibilitat i l’accessibilitat de les aus que poden alimentar els programes de reintroducció i reforçament poblacional de l’àguila cuabarrada a Espanya.

Els centres de cria en captivitat de l’àguila cuabarrada produeixen poques cries a causa de la seva extrema sensibilitat. Per això, aquesta acció és crucial per unir els esforços que permetin garantir el subministrament d’exemplars al programa de foment de la població espanyola d’aquesta au.

És també molt important destacar que les guies per a la reintroducció d’espècies, tant de la UICN com del programa LIFE mateix, fan èmfasi en la necessitat de no posar en risc les poblacions salvatges, per a la qual cosa és primordial potenciar el desenvolupament dels centres de cria en captivitat i tractar de garantir que els nous exemplars tinguin semblances genètiques amb les poblacions anteriors.

Per assegurar aquest objectiu i alhora evitar l’endogàmia, que es podria produir si sempre s’empren els mateixos individus com a reproductors, és vital conèixer les propietats genètiques i fenotípiques dels exemplars en captivitat.

Share