Així mateix, la presència d’un nombre suficient d’exemplars de les espècies presa és fonamental per garantir l’alimentació de la població d’àguila cuabarrada i, en conseqüència, l’èxit de les accions. Amb la finalitat de saber com hi incideix realment l’alimentació, es faran accions per mantenir i recuperar les espècies presa a Navarra i Àlaba: accions de manteniment de les pràctiques de ramaderia tradicional, construcció de colomers, construcció de clapers, repoblament de conills i millora de l’hàbitat de la perdiu roja. Així mateix, és fonamental seleccionar adequadament els enclavaments per a aquestes accions per no comprometre la representativitat dels resultats obtinguts.

Per això, dins de les ZEPA ja identificades de cada comunitat autònoma per a les accions de reforçament poblacional i de millora de l’hàbitat, s’han de seleccionar enclavaments específics per a les actuacions concretes de conservació.

Aquesta selecció d’enclavaments s’ha de fer en moments diversos del projecte. L’alliberament assistit dels polls ha de ser durant els mesos d’abril a juny (segons les dates de naixement dels polls), però prèviament a aquesta acció de reintroducció i reforçament poblacional és necessari elaborar un estudi sobre la potencialitat i la validesa de cada àrea seleccionada.

La selecció d’aquestes àrees s’ha de revisar cada any durant els mesos de gener a abril, ja que malgrat que l’au s’alliberi en una zona hi pot haver la possibilitat que es traslladi a altres zones properes, on inicialment s’hagi planificat alliberar-hi altres exemplars en els anys següents. Aquesta tasca anual és molt important ja que l’àguila cuabarrada presenta un comportament territorial, de manera que l’alliberament de noves aus en territoris ja ocupats genera tensions territorials agressives entre elles, fet que representa una distorsió del cicle biològic de les aus alliberades en anys anteriors i conductes d’atac a les que s’alliberen cada temporada, amb risc de mort per als polls. Per tant, és molt important que els nous exemplars s’alliberin cada any a localitats no ocupades per aus alliberades en anys anteriors. Això pot ocórrer en qualsevol any del projecte, fins i tot amb més probabilitat en el darrer, el 2017, en el qual hi ha més probabilitats de colonització d’alguna àrea per retorn filopàtic d’algun dels polls reintroduïts. En conseqüència, l’estudi plantejat al principi de 2017 és molt important per avaluar si les zones d’alliberament escollides per a aquella primavera són adequades, segons si les aus alliberades en anys anteriors les han ocupat territorialment, amb la finalitat de garantir la supervivència dels polls alliberats en els mesos d’abril a juny de 2017. L’estratègia adaptativa del projecte obliga a l’estudi permanent dels enclavaments seleccionats.

Enclavaments per al reforçament poblacional

S’han de seleccionar els llocs concrets per ubicar les plataformes per a les accions de reforçament poblacional dins les àrees de Navarra (Caparreta, ES0000151), Mallorca (sud de la serra de Tramuntana, ES5310079, serra de Llevant, ES0000227, i una localitat en el sector central de la serra, 5310090 o una d’immediata), Madrid (Zona d’Especial Conservació (ZEC) Cuenca de los ríos Alberche y Cofio, ES3110007) i Àlaba (Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) Sierras Meridionales de Álaba, ES000246, o ZEPA Valderejo-Sierra de Árcena, ES0000245, on hi ha tres territoris que han abandonat fa poc les àguiles cuabarrada). A més, s’han de seleccionar els punts òptims per distribuir-hi l’alimentació suplementària.

La ubicació s’ha de decidir tenint en compte fonamentalment la inaccessibilitat dels predadors, l’absència de molèsties humanes, les característiques logístiques per a la instal·lació dels elements de la plataforma i l’encebament dels polls, i també la disponibilitat de refugis o posadors en els voltants i la possibilitat de controlar-los, tant en la fase d’estada en el niu com en la fase predispersiva. D’aquesta manera es garanteix l’èxit de les accions de reintroducció i reforçament poblacional, ja que es minimitza la interacció amb l’ésser humà (necessari per tenir èxit en la tècnica d’alliberament assistit de l’acció C.4.4. Reforçament poblacional) i es redueix la probabilitat que apareguin molèsties o causes de mortalitat. Així mateix, la potencialitat o idoneïtat de l’àrea d’alliberament assistit s’ha d’avaluar d’acord amb els criteris següents:

a) Presència prèvia de l’espècie com a reproductora.
b) Data aproximada d’abandonament del territori.
c) Observació reiterada d’exemplars en procés de recolonització del territori.
d) Abundància de preses potencials.
e) Absència de riscs d’accidents o depredació.
f) Escassetat de molèsties humanes en la zona o possibilitat d’esmorteir-les.
g) Conservació de l’hàbitat mediterrani semiboscós.
h) Relleu favorable de l’enclavament per a la protecció dels polls volanders.
i) Grau de protecció territorial de l’espai en l’àmbit regional o europeu.
j) Conscienciació dels organismes locals i disposició envers la posada en marxa del programa.

Així mateix, per a la tria de l’emplaçament també s’han de tenir en compte els resultats i les recomanacions d’altres projectes LIFE i d’estudis anteriors sobre aquesta espècie i les tècniques per recuperar-la.

Cada lloc possible s’ha d’examinar amb cartografia, sistemes d’informació geogràfica i visites in situ. Seguidament, s’ha d’elaborar una fitxa que resumeixi les característiques del lloc de manera que faciliti la presa de decisions posterior.

La ubicació per a l’alliberament s’ha de seleccionar amb un any d’antelació, i ha de ser diferent per a cada alliberament, llevat que per motius de conservació es consideri necessari repetir-ne alguna. L’estudi de potencialitat s’ha de revisar anualment durant els mesos de gener a abril, prèviament a les tasques de reforçament poblacional, i una vegada que volin els polls fins al mes de setembre.
S’han de seleccionar alguns enclavaments de l’àrea de Caparreta, on hi ha nius antics d’àguila cuabarrada, atesa la idoneïtat pròpia d’aquests enclavaments, ja que es tracta de llocs que ha seleccionat l’espècie (la tria ha de tenir també en compte els criteris de tranquil·litat, accessibilitat, disponibilitat, etc.)

Enclavaments per a les accions de millora de l’hàbitat

A algunes ZEPA de Navarra (Tramo medio del río Aragón, ES2200030, Peñas de Etxauri, ES0000150, i Sierra de Leire, Foz de Arbaiun, ES0000125) i Àlaba (ZEPA Sierras Meridionales de Álaba, ES000246, o ZEPA Valderejo-Sierra de Árcena, ES0000245) també s’han de seleccionar zones concretes per executar-hi accions de millora de l’hàbitat. Aquestes accions s’han d’executar en coordinació amb els organismes locals, els quals també han de participar en la selecció final.

Les tasques de millora de l’hàbitat per al conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) s’han de dur a terme en les superfícies esbrossades per al manteniment de les pràctiques de ramaderia tradicional. Aquests llocs d’esbrossada, a la vegada, han de quedar marcats en els plans de gestió de pastures locals. Dins d’aquestes àrees, o en entorns molt propers, també s’han de seleccionar parcel·les de cultiu per a les accions de millora de l’hàbitat per a la perdiu roja (Alectoris rufa). Preferentment, s’han de seleccionar terrenys de cultiu comunals.

Els colomers s’han d’ubicar en punts pròxims a l’àrea d’alliberament assistit, aprofitant la presència de barraques antigues.

Els llocs seleccionats tant per al reforçament poblacional com per a la millora d’hàbitats s’han de caracteritzar amb detall. Tota la informació (característiques d’ubicació, latitud, altura, tipus de vegetació, etc.) s’ha de recopilar en fitxes, que serveixin de suport per a l’anàlisi dels resultats i l’obtenció de pràctiques millors.

Tweet

Share