A Navarra s’han d’elaborar censos per comprovar la densitat de població de la perdiu roja i del conill, espècies presa de l’àguila cuabarrada, a les àrees objecte d’accions de manteniment de les pràctiques de ramaderia tradicional i manteniment o recuperació de les espècies presa. No es farà cap cens de la densitat de població de coloms, que s’ha de valorar en l’acció de construcció de colomers.

En el cas de la perdiu roja, el personal qualificat n’ha de controlar la població reproductora entre el 15 de febrer i el 31 de març amb el mètode de batudes a mà o amb el de l’índex quilomètric d’abundància diürn (IKAd), i ha de dissenyar, a més, els itineraris necessaris per fer-ho.

La batuda es un mètode de cens que consisteix en cobrir una superfície prèviament determinada mitjançant una línea de batedors de amplada predefinida i constant. La batuda es un mètode de cens que consisteix a cobrir una superfície prèviament determinada amb una línia de batedors d’amplada predefinida i constant. Les perdius es registren en el moment de ser “aixecades” de l’interior de la banda mostrejada, evitant repetir els individus ja anotats i els ullats a l’exterior de la banda. La finalitat d’aquest mètode és obtenir un valor de densitat a la superfície del mostreig, i per extrapolació, la població total present en un territori determinat.

En el cas de la perdiu, l’IKAd relaciona directament el nombre d’individus observat amb la distancia recorreguda en un itinerari prèviament dissenyat per la zona o les zones potencials per a aquesta espècie, i es calcula en la primavera per conèixer la població reproductora i l’evolució respecte a l’any anterior o els anys anteriors. A més, en aquesta estació les parelles presenten una distribució més homogènia, ja que seleccionen el territori per reproduir-se. S’han de cobrir diversos itineraris des d’un vehicle, amb tres repeticions.

Per al cas del conill, s’ha d’utilitzar l’índex quilomètric d’abundància nocturn (IKAn). A l’estiu, entre l’1 de juliol i el 30 d’agost, s’han de recórrer els itineraris dissenyats amb un vehicle, una vegada, i anotar el nombre d’exemplars que s’observin a ambdues bandes i al camí mateix.

Totes les dades s’han de recollir en unes fitxes de camp, de manera que puguin ser analitzades posteriorment i se’n puguin obtenir conclusions concloents sobre l’estat de les espècies presa.

Tweet

Share